10 de març 2009

LA VIDA


La vida està feta pels que s'atreveixen a fer allò en el que creuen, quan estan convençuts que allò acabarà en gol. I la frase no és futbolística, o no només és futbolística.

La vida la van crear per a gaudir, no per a patir, però ho van fer de manera que qui volgués gaudir hagués de patir. La gran majoria de la humanitat no està disposada a aquest sacrifici, per això els èxits estan reservats a uns pocs escollits. S'acosta el moment de disfrutar, però fiquem-nos al cap que hem d'apurar les nostres forces i sofrir i suar aquests dies que queden, diumenge inclòs.

Volia tornar-li la vida al blog, que ha estat uns dies fós, i també volia manifestar dues felicitacions que us heu merescut en les darreres jornades.

- Quan la setmana d'entrenaments no havia estat la millor, la plantilla va decidir entrenar dissabte al matí, ja que l'equip no tenia partit. Això són ganes d'entrenar, i detalls com aquests fan que el juvenil de la Pobla sigui un conjunt especial i diferent de la resta.

- I avui, que ha sigut un dia estrany, tothom ha donat el do de pit, ha treballat i s'ha pres el partit amb serietat. Em trec el chapeau!

Ara bé, dijous i divendres espero el mateix eh? No és el moment d'afluixar el ritme, nois. L'èxit d'aquest finde depèn en gran part dels mereixements que fem al llarg de la setmana.

Si la vida la van fer per a gaudir, gaudim-ne, no? Diumenge pot ser un bon dia. Pot ser el dia. Som-hi Pobla!

22 de febrer 2009

EL MONJO DEL SYLVAN


Passada la ressaca de Carnaval, meva no però vostra segur, només queda analitzar l'entrenament del passat divendres, on un grapat d'energúmens es van passejar per la gespa del camp de la Pobla, mostrant diversos tipus de disfresses als espectadors:

- SEXUALS. Són aquelles que fan malpensar a tothom. Quants de vosaltres vau pensar que l'Enric anava de condó? Tots! És comprensible, perquè convidava al dubte, però confondre la disfressa de biberó omplert de llet amb la de condó té delicte.

- ESPORTIVES. La de futbolista no valia, no colava com a disfressa, i potser per això alguns van buscar la solució en un altre esport. Per moments, els meus ulls veien triple, ja que distingia fins a tres disfresses de "Michael Phelps quan encara no sabia nedar ni fumava marihuana".

- MUTANTS. Un home, que és una aranya, però que porta un vestit de tia i és un àngel. En el moment semblava tot més senzill.

- AMB PODERS. N'hi ha que tenen el poder de fer-te creure que no ets tú, sinó que ets la disfressa. Tenen el perill de que no t'hagis mirat al mirall i vagis actuant com si fossis Dràcula quan en realitat vas de monja. Oi que no té sentit? Doncs expliqueu-me perquè Vallvè feia de cavaller 'Shedai' si anava vestit com el monjo amb cara de rata dels dibuixos "Sylvan".

- IMPENSADES. Algú se'n va anar a fer la migdiada, amb el seu pijamet, i quan es va despertar se'n va enrecordar que tenia entrenament, i va aparèixer per la Pobla sense canviar-se de roba. No em va quedar clar del tot de què estava fet el pijama... Això sí, gràcies al Pato Donald per manar els estiraments.

- TORTELL POLTRONA. Gran pallasso i millor persona. És el que es diu en aquests casos, tot i que no l'he conegut mai, a aquest. Traje currat, dels que em van agradar més. I innovador, clar que sí. Primer pallasso de la historia que no porta un nas vermell.

- SEXUALS (II). Hi ha disfresses que no tenen caràcter sexual... a simple vista. Però anar vestit de tia per així poder-se tocar una miqueta... ja m'explicareu!

- MÀSCARES, PERRUQUES, BARRETS I DEMÉS. Disfressa típica de la persona que no vol fer el ridícul i necessita passar desapercebut. Tot i això, n'hi havia de guapes, com la d'Ahmed.

16 de febrer 2009

GOLS SÓN AMORS


POBLA DE MAFUMET 9-0 PLA S. MARIA


Gols. 1-0: Ruben Vàzquez; 2-0: Jonatan; 3-0: Xavi Espí; 4-0: Moi; 5-0: Ruben Garcia; 6-0: Gerard; 7-0: Moi; 8-0: Ruben Garcia; 9-0: Gerard.

En ple dia dels enamorats, ens vam apuntar un gol cada 10 minuts. Golejada al Pla, i en quatre jornades de la segona volta portem millors números que en els primers quatre partits de lliga. Mateixos punts, més gols a favor i menys en contra. Bona feina.

EL 'BUENO'. La segona part. Ni pel joc, ni per la intensitat. Per fi a la segona meitat vam sortir igual d'endollats o més que a la primera. Ja tocava!

EL 'FEO'. La primera part. L'equip no caminava pel camp, però va oferir menys del que sabia. A més a més, vam estar una bona estona sense enterar-nos de què anava la película. Potser el canvi al 1-4-4-2 ens va anar millor, perquè amb el Pla tan tancat acumular 3 persones al mig del camp era taponar la sortida de pilota.

EL 'MALO'. La pilotada que va rebre Moi, que a mi almenys em va espantar. El va deixar KO alguns minuts, i sort que l'àrbitre tenia certs coneixements de com actuar.

EL 'DANDY'. Enric. Tot el que va fer ho va fer bé.

EL MILLOR. El Lega lega d'abans de començar el partit va ser el millor de la temporada. Hem d'intentar superar-lo partit a partit.

EL PITJOR. Sabent que era un partit trampa, vaig intentar posar metes i objectius per tal de motivar l'equip, però no van funcionar. Potser van pressionar més l'equip.

EL GOL. De Xavi Espí. Falta indirecta llançada al lloc on havia d'anar. Si la tocava un davanter, era gol. Si no la tocava ningú, també. El tercer de la tarda.

ELS CANVIS. Alguna cosa havia de canviar, perquè l'equip estava adormit. Ho estava intentant, però al 'ralentí'. La culpa no va ser ni molt menys del David i del Pedro.

EL SANTUARI. Va viure una nova victòria i va veure com la Pobla no encaixava cap gol, per cinquena vegada seguida a casa. Si aconseguim mantenir la porteria a zero en el proper partit...

L'ENHORABONA. A part de a tot l'equip pel triomf i el bon any que portem al Buba, que va marcar dos gols amb el Regional.

AQUESTA SETMANA. Dijous hi ha partit. A les 20:30 hores a Constantí, un mixte del Regional i el juvenil de la Pobla jugarà contra l'equip local, no sé si 'A' o 'B'. Dimarts donaré la convocatòria. Així doncs, dijous a les 18:30 no hi haurà entrenament. Enric i Buque, prepareu-vos l'acudit per demà: que sigui bo eh?

EL MIC. El 13 de març és l'últim dia per pagar lo del MIC. El dia 12, dijous, faré la recollida dels diners. La loteria la podreu seguir venent, per recuperar diners. No em porteu la pasta abans, perquè vull fer-ho tot el mateix dia, sinó em liaré, perdré calers i l'haurem feta bona.

Espero que tinguéssiu un feliç Sant Valentí. Ens veiem demà!

09 de febrer 2009

AMB EL CUL APRETAT


FLORESTA 'C' 1-2 POBLA DE MAFUMET

Gols. 0-1: Gerard; 0-2: Buba; 1-2.

En el pitjor partit de la temporada, vam treure tres punts que ens permeten acostar-nos a l'objectiu. No vam jugar bé i el que és pitjor, no vam demostrar el caràcter que ens ha fet forts aquesta temporada. Malgrat tot, enhorabona per la victòria.

EL 'BUENO'. Gerard. A part d'obrir la llauna va estar tot el partit lluitant com un boig a dalt. Sacrifici, lluita i gol. Molt bé.

EL 'FEO'. L'horari. Diumenge al matí estem d'acord en que no és hora per jugar un partit. Però en són dos a l'any. Teniu 50 dissabtes més per sortir. Davant el Cusa es juga diumenge a les 11:30, si tornem a anar al partit faltats de són i descans ens la fotrem.

EL 'MALO'. L'entrenador també s'equivoca. Algunes decisions preses abans i/o durant el partit van ser desencertades. Jo també estic aprenent i m'equivoco més sovint que vosaltres. A aprendre'n.

EL 'DANDY'. Un jugador de la Floresta, que no sé quin dorsal era però ens va portar de cul tota la segona part. No hi havia manera de prendre-li la pilota i tot el joc del seu equip va passar per les seves botes.

EL MILLOR. Vam saber patir. No ens podiem deixar els 3 punts en el camí i no ho vam fer. Tot i que ens sentim més còmodes atacant que defensant, davant la Floresta va tocar tancar-nos a darrere una bona part de la segona meitat. A vegades toca fer unes coses però no les fas. L'altre dia tocava defensar amb el ganivet entre les dents i així ho vam fer. Però bueno, ens va sortir una flor al cul.

EL PITJOR. La imatge donada a la segona part. Ens van encular de mala manera. Si alguna cosa ens caracteritzava era el futbol d'atac. Dues parets vaig comptabilitzar en 90 minuts, i me'n semblen poques. A més a més, quan els partits estaven igualats el que feia un pas al front i marcava sempre érem nosaltres, perquè sempre voliem més. L'altre dia no va ser així. A nivell ofensiu no vam merèixer guanyar; a nivell defensiu sí.

ELS GOLS. Gerard va resoldre una pilota morta dins l'àrea petita on, com a bon davanter, estava amb la canya preparada. Del gol de Buba poc a dir: golàs. Només calia veure les cares dels jugadors locals.

EL VESTIDOR. Els capitans no esteu fent la vostra feina. Al vestidor s'ha d'estar pel partit, i qui no ho estigui o desconcentri ha de ser cridat a l'ordre. I si no, sortiu i m'ho dieu, i ja el faré fora del vestuari jo. Però trobo que hauríeu de fer gal·la de capitania i no la feu. Ah, i el proper cop que es faci així de malament el Lega lega serà l'últim cop que el fareu, i a més a més serà un detall que tindré en compte a l'hora de mesurar la intensiatat dels entrenaments fins a final de temporada. Va ser penós el Lega lega que vaig escoltar des de fora. Si no us agrada, canvieu el cant, però no permetré que el destrosseu. Per aquí no passo. I van dos tocs d'atenció.

EL DESCANS. Alguna cosa haurem de fer per sortir endollats les segones parts. Portem un temps sortint amb la 'pàjara'. De fet els primers 15 minuts de la segona part són el període en que més gols encaixem. Això és falta de concentració. No pot ser que als 90 segons de començar el segon acte, ens agafin amb el cul enlaire. En una falta en contra només va seguir el seu tio el Xavi Espí. Van entrar dos jugadors més SOLS. Si els haguéssim seguit haguéssim tret la pilota i no hagués sigut penal.

MORALEJA. N'hi ha vàries. Qualsevol equip ens pot donar pel cul. No valen confiances. Hem d'arreglar el tema de les mitges parts. Cada cop ens costarà més guanyar, hem de donar el 100% de nosaltres. I més que ara no em venen al cap...

ARA. Ve el Pla de Santa Maria dissabte. Una bona oportunitat per a tornar a fer les coses bé i demostrar que no estem baixant el nivell. Dimarts, dijous i divendres entrenem. Les absències poden costar la convocatòria.

Com veieu a la foto, només hi ha un superheroi que val la pena. Fins demà!

01 de febrer 2009

TRIOMF I GIRASOL


ICOMAR 1-7 POBLA DE MAFUMET

Gols. 0-1: Buba; 0-2: Xavi Espí; 0-3: Jonatan; 1-3; 1-4: Buba; 1-5: Gerard; 1-6: Manu; 1-7: Joan.

Dissabte vam tenir el premi que vam buscar: una victòria contundent. No el vam buscar amb bon joc, però sí amb caràcter ofensiu. Mereixiem una bonica cel·lebració a la nit, rodejats de la música de la Girasol, però el fet de no poder demanar ni una Cocacola (?) al llarg de la nit va fer que la nit fos més... no em surt la paraula. Va fer que fos menys divertida. Tres mil persones demanant, tres persones servint. Hola?

EL 'BUENO'. El peu dret de Kevin. Al camp potser no us vau donar compte, però gairebé sempre va intentar jugar amb un o dos tocs. A més a més, el percentatge d'encert de les seves accions va ser força elevat.

EL 'FEO'. Les ocasions desperdiciades. Al minut 5 de partit podiem haver estat amb un 0-3 favorable. Vam tenir ocasions de tot tipus, però vam fallar sols davant el porter, se'ns va escapar l'últim control, vam enviar la pilota al pal, etc.

EL 'MALO'. El gol rebut. Ja ho vam parlar. Era pràcticament imparable inclús si haguéssim marcat a l'home. Però bé, no deixa de molestar. L'Icomar, antepenúltim classificat ens ha fet 3 gols en aquesta lliga.

EL 'DANDY'. No per fer un partit perfecte, sinó aprofitant que va marcar un gol per a reconèixer la seva bona tasca, Xavi Espí. Va estar llest en el llançament de la falta, buscant el bot en la relliscosa gespa.

EL MILLOR. No crec que sigui el millor del partit, ni molt menys, però vam picar força bé tots els córners que vam botar, que no van ser pocs. Vam portar molt de perill i el gol no va arribar per ben poc.

EL PITJOR. La segona part. Molt sosa en quant a joc. No ho atribueixo a les substitucions, ja que al camp hi havia molts jugadors que van jugar també la primera part. Amb el marcador tan de cara és fàcil que decaigui la intensitat del joc i la capacitat de concentració que ens fa buscar sempre el joc que ens identifica.

L'ESTÈTICA. Diversos detalls estèticament preciosos es van veure a sobre del tapet verd d'Icomar. El primer d'ells, el salt en planxa de Jonatan que va acabar en gol després d'una centrada de Buba. El segon, el regat d'esquenes de Manu, a la frontal de l'àrea, que no va acabar amb la pilota a la xarxa perquè es va empassar la pilota enlloc de xutar. I el tercer, i que potser va passar més desapercebut per a la gent, un control amb el pit de Ruben Vázquez, al costat de la banqueta visitant. Va ser un control estèticament preciós.

EL LEGA LEGA. És sagrat i no ho tornaré a dir. L'heu de respectar i fer TOTS els jugadors convocats, sortiu d'inici o no. No fer-lo és una falta de respecte als companys i a l'equip.

EL RECOLZAMENT. Alguns companys i excompanys vostres van estar veient el partit, i això s'agraeix, a l'igual que veure els pares i altres entrenadors del club a les grades.

UNA PENA. No vam fer la foto. La proposta de fer-nos una foto de cada partit ja no és possible. Una llàstima, perquè l'idea era molt maca.

I ARA? A la Floresta. Queden dos partits abans de l'aturada. Guanyar-los ens deixaria en una situació òptima. El partit d'aquesta setmana serà més complicat que el d'Icomar, i per això espero un bon treball per part vostra durant els entrenaments. Jo també intentaré fer bé la meva feina.

Els que vau anar a la Girasol, us heu aixecat del sofà avui? Bé, no vaig veure ningú demacrat. Així m'agrada! Fins dimarts!

PD: Davanters, si podeu mireu la jugada del primer gol de Torres al Chelsea. Mireu el desmarc que fa. Genial.

26 de gener 2009

QUI ES VA DEIXAR LA PORTA OBERTA?


POBLA DE MAFUMET 4-0 ALTAFULLA


Gols. 1-0: Buba; 2-0: Buba; 3-0: Moi; 4-0: Moi.

El partit va tenir dues parts diferenciades pel vent. En la primera meitat, aquest es va fer notar encara que no tant com a la segona part, quan o bé la força del vent va augmentar considerablement o bé algú es va deixar la porta oberta del camp, fent així que hi hagués corrent d'aire.

EL 'BUENO'. Fer dos gols en 29 minuts no està a l'abast de masses jugadors, però Moi ho va aconseguir dissabte. No tinc massa clar si demana presència inicial o participació revulsiva, però en tot cas enhorabona per les dos vacunes.

EL 'FEO'. De petit, per aprendre'm els noms dels vents em van ensenyar una fórmula: Tra-Gre Lle-Xa Mi-Gar Po-Mes. Són les primeres síl·labes (Tramuntana, Gregal, Llevant...). Com veieu, em va quedar gravat. El que no he après és a orientar-me en l'espai i saber on està el nord, el sud i així distingir quin vent fa. Però bé, en definitiva, que la forta ventada de dissabte va deslluir un partit que es preveia molt disputat i bonic.

EL 'MALO'. Els primers 20-25 minuts del matx, en que no sortien les coses. El vent bufava en contra, encara que no massa, però això no és una excusa que defensi el mal posicionament al camp del nostre onze.

EL 'DANDY'. Donaré quatre noms. Xavi Espí + Jonatan + Buba = Hacke Mate. El partit es va desnivellar amb aquesta jugada que personalment m'encanta, i que com va sortir a la perfecció tenia ganes d'aplaudir-la.

EL MILLOR. Seguim sumant, i cada cop queda menys. Les nostres xifres són molt bones, però no podem conformar-nos amb això, sinó que les hem d'intentar millorar cada setmana. L'equip, ara sí, encaixa ja una mitjana de gols menor a 1 per partit: aquesta porta sí que la vam deixar tancada.

EL PITJOR. Que tot i que cada cop queda menys, encara queda un ou. Per quedar campió d'hivern no li donen un premi a ningú. Tot el contrari, els partits se li fan més complicats.

UN CONSELL. Els que comenceu el partit a la banqueta, no heu de meravellar al món amb jugades espectaculars quan entreu al camp. Fent la guerra pel vostre compte (encara que us surti bé) el nivell de joc de l'equip disminueix, i no guanyareu opcions de minuts per a setmanes vinents. El que heu de fer és el que se us demana, buscar donar-li a l'equip el joc que està trobant durant aquesta lliga.

EL SANTUARI. Novament a zero. Inviolable. És importantíssim mantenir la virginitat del nostre camp d'aquí a final de temporada.

LES HISTÒRIES. Piercings, cadenes, venatges, pixades... Tios! Quan entro al vestuari a fer la xerrada tot això ha d'estar enllestit. De la mateixa manera, i no ho dic per aquesta setmana, no pot ser que cridi a un jugador de la banqueta per a que entri al camp i no tingui les botes i/o les espinilleres ficades.

I ARA? Tres partits abans de l'aturada, els dos primers a domicili. S'han de treure, equip. El Vila és un pesat, i cada setmana que passa diu que s'ha de treballar una miqueta més, que no s'ha d'afluixar. Doncs això, que amb la cara no guanyarem.

Tinc els boletos del MIC a casa, dimarts en acabar l'entrenament us els donaré. Espero que siguem més gent que el dimarts anterior. Fins llavors!

18 de gener 2009

LA SALA ZERO


POBLA DE MAFUMET 9-0 CUNIT

Gols. 1-0: Manu; 2-0: Jonatan; 3-0: Buba; 4-0: Buba; 5-0: Jonatan; 6-0: Jonatan; 7-0: Gerard; 8-0: David Nogués; 9-0: Gerard.

La Sala Zero és un local genial de Tarragona, on la diversió està assegurada, com al Municipal.

EL 'BUENO'. Els menys habituals no desentoneu quan teniu minuts, i això és per la vostra actitut, predisposició i assistència als entrenaments.

EL 'FEO'. Per segon any consecutiu, el Cunit es presenta a la Pobla amb la seva primera equipació: vermella i blanca. Si no tenen segona samarreta, no tinc res a dir; però si la tenen no té perdó, no es pot ser tan descuidat. I si no tinguéssim les samarretes blaves allí que? No haguéssim jugat!

EL 'MALO'. La quantitat d'ocasions de gol desperdiciades. No es pot demanar tampoc una efectivitat del 100%, però és cert que podíem haver aconseguit algun que altre gol.

EL 'DANDY'. Jonatan. Tres golets no són fàcils de marcar en cap camp i davant cap equip, sinó tots faríem un hat trick en cada partit que juguéssim.

EL MILLOR. Vam tenir molts minuts de molt bon joc, del nostre joc. Especialment a la primera part, vam desbordar de la manera que es demana. Era un partit per retrobar el nostre camí, i crec que ho vam aconseguir. Ara bé, de res serveix si davant la resta d'equips no ho fem.

EL PITJOR. Certes actituts a la mitja part. A mi no em van molestar, ni és una cosa que tingui en compte. Si ho comento és per vosaltres, perquè sou jugadors importants i si en aquell moment esteu jugant, encara més, perquè el futbol de l'equip passa per les vostres botes. Si mentalment us enfonseu vosaltres sols... no en sortireu. El toc d'atenció en una jugada determinada no significa que el partit que estigueu fent sigui dolent. Ànims.

DE BANDERA. La pissarra. Sensacional. Llàstima que no van acabar en gol, però vau estar excepcionals.

EL SANTUARI. No hi ha qui el profani. A més a més, s'està convertint en la Sala Zero de la categoria, ja que portem tres partits consecutius sense encaixar gols a casa. No oblidem, però, que els partits més durs estan per arribar i haurem de donar tots el nostre millor nivell.

ELS RATLLATS. Excepte per lesió, el que decideix els canvis sóc jo. No és que vulgui dominar totes les variables d'un partit però crec que la de les substitucions sí que l'ha de controlar l'entrenador. Per valorar qui ha fet un mal partit i que ha jugat bé ja estic jo. Em sembla que no hi ha cap jugador en l'apartat del 'feo' ni del 'malo'. Si creieu que les coses us estan sortint malament i el míster us dóna la opció de jugar més minuts, els heu d'aprofitar primer per recuperar l'autoestima, i segon per no sortir de l'equip la setmana següent, perquè la gent ve trepitjant fort.

L'ALEGRIA. Veure a David Sànchez caminar i doblegar el genoll amb facilitat. Ja ho vaig fer en persona però des d'aquí torno a desitjar-te una bona recuperació i molt gols en un futur.

I ARA QUÈ? No ens podem aturar. Comença la segona volta, que es preveu més dura que la primera (mentalitzem-nos). La setmana vinent ve l'Altafulla, un dels equips amb els que estem lluitant per pujar. Les dues properes setmanes són molt importants, ja que hi ha enfrontaments directes.

Ens veiem dimarts a l'entreno. Fins llavors nois!