VALLS 1-2 POBLA DE MAFUMET
Gols. 1-0; 1-1: Buba; 1-2: Buba.
La meva sincera enhorabona a l'equip, perquè aquest partit l'any passat no el guanyàvem: alguna cosa ha canviat. Crec que se us ha d'aplaudir a tots, de debó, i ja llegireu el perquè. Hem d'aprendre i millorar coses encara, com per exemple que hem d'entrar amb el xip ficat des del minut 1, i no des del 45.
EL 'BUENO'. Vull començar la crònica aplaudint 6 homes que es van passar gairebé tot el partit asseguts, i un altre que va ser canviat al minut 45. La seva actitut va ser genial (almenys pel que jo vaig veure). Segur que per dins vau estar remugant, insultant. Bé, el que fós, però exteriorment vau callar i vau respectar les meves decisions i el compromís dels companys. Ja sé que aquestes paraules no són un consol, però se us ha de reconèixer i felicitar pel vostre caràcter, ja que encara que no ho creieu us fa millors jugadors i diu molt de la vostra persona.
EL 'FEO'. L'hora del partit. On van jugant a les 15?? Ho haveu vist?!?! De malalts...
EL 'MALO'. El míster, jo ho reconec. El malo de la película, però tot i la mala primera part vaig pensar que aquell equip s'havia guanyat un vot de confiança i era capaç de treure el partit endavant. Tot i pensar que en aquest aspecte no em vaig equivocar, sí que sóc conscient que el detall va ser lleig i que no ho mereixíeu.
EL 'DANDY'. Repeteix, però és que la seva figura va ser molt important. A la mitja part es va ficar les piles, se les va ficar a tothom, va aixecar els ànims i va fer que l'equip sortís amb una altra actitut. I per si això era poc, dues vacunes al porter contrari. Buba.
EL MILLOR. El patiment dels primers 45 minuts. Sí. Encara que sembli el contrari el sofriment de la primera meitat és un aspecte del que en podem treure conclusions positives. Sabem patir, sabem apretar les dents tot i estar amb el marcador en contra, sabem canviar el xip quan les coses van malament i sabem remuntar un partit en un camp difícil.
EL PITJOR. La imatge de la primera part. A nivell de joc i a nivell d'actitut amb els companys. No m'agradaria que tornés a passar. Si algú ha de recriminar alguna cosa, ja estic jo. I penseu que les bronques són perquè teniu un nivell molt alt i sou capaços de fer les coses molt i molt bé.
LA JUGADA CLAU. Curiosament en la jugada clau del partit estava tothom estàtic. De fet, no es va produir ni a sobre la gespa. La jugada clau, per a mi, va ser la mitja part: semibronca inicial recordant que no estàvem sent millors en res, recordatori de que l'equip en sabia més i podíem remuntar però que s'havia de canviar el xip, i la xerrada treient galons de Buba. En aquell quart d'hora vam guanyar el partit: vam sortir amb les piles posades i el gol al minut 5 va fer que ens ho acabéssim de creure.
L'APUNT. Ara fa un any, a la sisena jornada, portàvem 15 punts igual que ara (tot i que amb una derrota) i estàvem empatats a punts amb el primer classificat. Vam passar una mala època i se'ns va complicar la cosa. És cert que donem una altra sensació, però no vull deixar de recordar aquest aspecte per a que veieu que no hem fet res encara i que ens queden la friolera de 19 partits per jugar encara. Espero que currem tots una miqueta més del que ho vam fer la passada setmana per tal de millorar en tots els aspectes.
LA DIFERÈNCIA. Altres equips de la part alta han guanyat, però aquest cap de setmana he pogut veure una cosa que ens diferencia de la resta: unió. Al marge de si jugueu molt, poc o gens, de si l'entrenador fa les coses amb justícia i coherència o sense, som un equip molt unit amb un objectiu comú. En els dos gols que vam marcar (el segon d'ells al minut 86 amb 6 companys a la banqueta que encara no havíen ni escalfat) tot l'equip es va abraçar i la banqueta va saltar fruit d'un esclat joiós. Altres equips han guanyat però ni tan sols s'han aplaudit els gols al banc.
LA DEDICATÒRIA I ELS MEUS MILLORS DESITJOS. Pel David Sànchez, que ha estat operat aquesta setmana. Et desitjo que la recuperació, més que ràpida sigui bona. Molts ànims i paciència, crack.
EL 'BUENO'. Vull començar la crònica aplaudint 6 homes que es van passar gairebé tot el partit asseguts, i un altre que va ser canviat al minut 45. La seva actitut va ser genial (almenys pel que jo vaig veure). Segur que per dins vau estar remugant, insultant. Bé, el que fós, però exteriorment vau callar i vau respectar les meves decisions i el compromís dels companys. Ja sé que aquestes paraules no són un consol, però se us ha de reconèixer i felicitar pel vostre caràcter, ja que encara que no ho creieu us fa millors jugadors i diu molt de la vostra persona.
EL 'FEO'. L'hora del partit. On van jugant a les 15?? Ho haveu vist?!?! De malalts...
EL 'MALO'. El míster, jo ho reconec. El malo de la película, però tot i la mala primera part vaig pensar que aquell equip s'havia guanyat un vot de confiança i era capaç de treure el partit endavant. Tot i pensar que en aquest aspecte no em vaig equivocar, sí que sóc conscient que el detall va ser lleig i que no ho mereixíeu.
EL 'DANDY'. Repeteix, però és que la seva figura va ser molt important. A la mitja part es va ficar les piles, se les va ficar a tothom, va aixecar els ànims i va fer que l'equip sortís amb una altra actitut. I per si això era poc, dues vacunes al porter contrari. Buba.
EL MILLOR. El patiment dels primers 45 minuts. Sí. Encara que sembli el contrari el sofriment de la primera meitat és un aspecte del que en podem treure conclusions positives. Sabem patir, sabem apretar les dents tot i estar amb el marcador en contra, sabem canviar el xip quan les coses van malament i sabem remuntar un partit en un camp difícil.
EL PITJOR. La imatge de la primera part. A nivell de joc i a nivell d'actitut amb els companys. No m'agradaria que tornés a passar. Si algú ha de recriminar alguna cosa, ja estic jo. I penseu que les bronques són perquè teniu un nivell molt alt i sou capaços de fer les coses molt i molt bé.
LA JUGADA CLAU. Curiosament en la jugada clau del partit estava tothom estàtic. De fet, no es va produir ni a sobre la gespa. La jugada clau, per a mi, va ser la mitja part: semibronca inicial recordant que no estàvem sent millors en res, recordatori de que l'equip en sabia més i podíem remuntar però que s'havia de canviar el xip, i la xerrada treient galons de Buba. En aquell quart d'hora vam guanyar el partit: vam sortir amb les piles posades i el gol al minut 5 va fer que ens ho acabéssim de creure.
L'APUNT. Ara fa un any, a la sisena jornada, portàvem 15 punts igual que ara (tot i que amb una derrota) i estàvem empatats a punts amb el primer classificat. Vam passar una mala època i se'ns va complicar la cosa. És cert que donem una altra sensació, però no vull deixar de recordar aquest aspecte per a que veieu que no hem fet res encara i que ens queden la friolera de 19 partits per jugar encara. Espero que currem tots una miqueta més del que ho vam fer la passada setmana per tal de millorar en tots els aspectes.
LA DIFERÈNCIA. Altres equips de la part alta han guanyat, però aquest cap de setmana he pogut veure una cosa que ens diferencia de la resta: unió. Al marge de si jugueu molt, poc o gens, de si l'entrenador fa les coses amb justícia i coherència o sense, som un equip molt unit amb un objectiu comú. En els dos gols que vam marcar (el segon d'ells al minut 86 amb 6 companys a la banqueta que encara no havíen ni escalfat) tot l'equip es va abraçar i la banqueta va saltar fruit d'un esclat joiós. Altres equips han guanyat però ni tan sols s'han aplaudit els gols al banc.
LA DEDICATÒRIA I ELS MEUS MILLORS DESITJOS. Pel David Sànchez, que ha estat operat aquesta setmana. Et desitjo que la recuperació, més que ràpida sigui bona. Molts ànims i paciència, crack.
Bé nois, espero veure-us dimarts. Salut!
3 comentaris:
El malo: el míster? Hola? I el número 27 de la Pobla (mala actitut, no saber estar sobre el camp..)?
Recordo l'any passat a Torreforta quan vam exigir responsabilitats, i crec que dec unes disculpes, primer a l'Àngel i després a l'equip, sobre les coses que he posat abans entre parèntesi.
Tot i això es va demostrar qui és el clar candidat a pujar a Primera aquest any. Ens veiem dimarts!
si si si como me gusta:!
Bueno pues dar la enorabuena a esta grande plantilla por el partido del sabado, por saber estar donde teniamos que estar, y demostrarnos a nosotros mismos, que cuando realmente nos lo proponemos, ni valls, ni ninguno, nos parará...
Realmente quiero que acabe ya la liga, para poder lograr el objetivo que siempre he tenido, conseguir un ascenso, y este año, el objetivo va bien encarrilado.
También quiero que demostremos, a la pobla, la directiva a todos, que este Juvenil, es y será el mejor que ha tenido la pobla, a nivel de buen futbol y grandes jugadores que forman la plantilla, empezando por el portero acabando por el delantero, y por supuesto con el entrenador, y la gente que hace posible que podamos estar ahí, por ejemplo Josep.
Bueno y que espero que David Sanchez que recupere pronto, porque es uno mas, y se merece estar ahí.
AMUNT POBLA!!
KuN
Igor, malgrat tot, vas col·laborar a que l'equip no se n'anés al descans amb un marcador encara pitjor que l'1 a 0, així que no li donis més tombs ;)
Publica un comentari a l'entrada