LA PROFECIA

CAMP CLAR 3-4 POBLA DE MAFUMET


Gols. 1-0; 1-1: Jonatan; 2-1 (p); 2-2: Manu; 3-2; 3-3: Manu (p); 3-4: Buba.

No va ser un bon partit. És curiós, perquè es va jugar bé (sobretot la primera part), però no va ser un bon partit. Vam encaixar 3 gols, vam tenir molts problemes a nivell defensiu i el partit es va guanyar perquè s'havia de complir la profecia. Malgrat tot, fent un bon partit o no, el que compten són els punts. Enhorabona equip.

EL 'BUENO'. El gol de Jonatan. Golàs. Jugada per banda, pilota al forat i definició gairebé sense angle amb potència i a l'escaire. El primer de molts. Els 18 anys acostumen a sentar bé a la gent. Ja li va passar l'any passat: li costa arrencar, però en quant ho fa passa de bo a escandalosament bo.

EL 'FEO'. 3 penals en 7 jornades és una passada. Són 10-11 penals al llarg de la lliga. És regalar masses gols. I bé, com a 'feo' inclourem també el tercer gol que ens van marcar, en el que vam sortir sense controlar als tios, i un jugador es va quedar sol davant l'Aarón.

EL 'MALO'. Amb carinyo: l'àrbitre. Em va treure tarja groga per dir-vos que no li demanéssiu targetes pels jugadors del Camp Clar, ja que quedaven 3 minuts i si ho ho hagués fet haguéssim perdut temps. Algú m'ho explica?

EL 'DANDY'. No veig candidats a dandy. Fora de casa tindrem partits durs, de molt de treball fosc. No li podem donar el dandy però podem felicitar a Manu pels seus dos gols.

EL MILLOR. El joc per bandes de la primera part. Genial. No van saber contrarrestar-ho. De lo milloret del partit.

EL PITJOR. El nivell defensiu de les últimes setmanes. I dic el nivell defensiu, no només la defensa. A part dels 3 gols encaixats, van tenir un travesser a boca de gol, pilotes que vam deixar mortes a dins la nostra àrea, etc etc etc. El nivell dels rivals ha crescut, ja ho sabem, però nosaltres també podem créixer més no? Intentarem incidir en aquest aspecte al llarg de la setmana.

LA SEVA EXPULSIÓ. Crec que no ens va beneficiar del tot. El rival es va quedar amb un menys i ens vam tirar amunt perdent el nord. Ens vam oblidar dels interiors i vam deixar de crear perill amb la pilota en joc. Jugant contra un menys hem de seguir fent les coses igual, perquè ens serà més fàcil! No cal canviar i ser més directes.

EL QUE ENS ESPERA. Estem primers, la gent ho sap. Contra els primers es plantegen partits durs, i si el resultat està igualat un empat no és dolent per als equips rivals. Fem-nos a l'idea.

LA PROFECIA. L'equip estava esperant al túnel de vestidors. L'àrbitre es disposava a passar revisió als nostres jugadors, que tenien a la banda contrària del passadís als jugadors locals. Just a l'entrada del túnel, un home vestit de negre s'encarava amistosament amb el porter del Camp Clar. Emprava el llenguatge 'Ao', que de seguida sabreu quin és. "Matao, que vais a perder hoy! Pringao, que eres un pringao! Te vas a ir a casa calentito, con cuatro goles que te van a meter. Cuatro! Flipao!". Això ho deia un aficionat del Camp Clar al seu porter... Al minut 92 la profecia es va fer realitat. Buba va rebre l'esfèric, se la va posar i va rematar amb tota la seva ànima, amb la meva, amb la vostra i amb la dels pares que hi havia a la grada. El quart. La va encertar aquell home.

ARA QUÈ? Ens veurem dimarts. Espero que la gent malalta i/o tocada estigueu recuperats. Sou necessaris. Joel i Moi aneu buscant al google acudits perquè us toca.

EL XIUXIUEIG DELS OCELLS

POBLA DE MAFUMET 3-1 CUSA

Gols. 1-0: Buba; 1-1; 2-1: Buba; 3-1: Buba.

Ja està aquí! Ja està aquí! Ànsies! Que sou uns ànsies! Com cada setmana, aquí teniu la meva perspectiva del partit. Potser no coincideix amb la forma com vau veure i viure vosaltres l'encontre, i podria ser que em deixés detalls per comentar també. Però bé, aquí teniu novament la crònica.

EL 'BUENO'. Les bandes. Mola perquè de vegades no sé a qui anomenar en aquest apartat, ja que sou molts els que ho mereixeu. I això diu molt de la plantilla que tenim. David va donar una profunditat a l'equip que no vam trobar a la primera part i Jonatan es va retrobar amb el seu joc en els segons 45 minuts. Val a dir que a la segona meitat hi va haver més forats que a la primera, i l'equip se'n va saber aprofitar.

EL 'FEO'. La pilota aturada en contra. Tot el que ens va costar tant de guanyar se'n podia haver anat a norris en alguna d'aquestes jugades que sabem que duren 3 segons i porten perill sí o sí. Era un aspecte molt fort de l'equip, però en les darreres dos jornades hem tingut forces problemes, especialment en els lliures indirectes.

EL 'MALO'. La primera part. No vol dir que fós dolenta eh? Però no vam trobar el nostre joc i fins i tot diria que el Cusa va fer les coses una mica millor que nosaltres.

EL 'DANDY'. Buba. Els números, una vegada més, canten per sí sols. La seva arribada és brutal, però per tenir arribada s'ha d'estar endarrerit, s'ha de venir des del mig del camp, per sorpresa. 3 gols i 2 cops de cap que van poder entrar però no van voler.

EL MILLOR. L'actuació defensiva amb la pilota en joc, a la segona meitat. Impecables. Si és que en sabeu... El control sobre el seu davanter va ser extraordinari.

EL PITJOR. Veure algunes cares en acabar el partit i saber que n'ets responsable, però per desgràcia no estem aquí per donar 90 minuts a tots els jugadors. Tres dels convocats no van jugar i dos més van disputar tan sols 5 minuts. Només desitjo que seguiu entrenant, millorant sobretot, i que quan passi algo no ho exterioritzeu perquè farà mal a tot l'equip. I això va per tothom eh? Que als que ho heu jugat tot us pot passar algun dia també.

LES CLAUS. El gol fantasma i l'expulsió. Diuen que la pilota va botar dins després de tocar en el travesser. Aquesta jugada podia haver canviat el curs del partit, ja que el Cusa s'hagués avançat en el marcador. L'expulsió, ja en el segon acte ens va donar el control del partit.

L'ÀRBITRE. Quants cops s'ha considerat l'arbitratge com el 'malo' o el 'feo' del partit? Encerts i errades al marge, em quedo amb la seva actitut. Quin bé faria al futbol que tots els col·legiats fossin així.

LA DADA. Portem 6 partits jugats dels 24 que hem de disputar al llarg de la lliga. Un quart de temporada només. Us doneu compte de tot el que queda encara? Afluixar és un luxe que no ens podem permetre.

EL VIATGE. El que li van fotre al Joan, amb una pilotada al membre sagrat que li va fer veure les estrelles i sentir el xiuxiueig dels ocells. Ens va fer mal a tots.

L'ANIVERSARI. De Jonatan, avui diumenge. Felicitats, capi.

Recordeu que aquest espai no és meu només: és de l'equip. Si teniu opinió, doneu-la. Si voleu animar, animeu. Si voleu consultar, feu-ho. Això fa equip també.

Ens veiem dimarts, amb més ganes que mai.

SWEET NOVEMBER

Sou molt joves i ja heu crescut amb els dvd's i els cd's, però quan jo tenia pocs anys menys que vosaltres el que es feia servir per reproduir películes eren els vídeos (vhs). El cas és que a mesura que es modernitzen els aparells decreix la meva capacitat de manipulació d'aquests. És per això que avui he llogat una peli en format vídeo.

Fa escassos dies em van recomanar un llargmetratge, i avui m'he decidit a veure'l. Es dóna la situació que ja l'havia vist però no me'n recordava... La película en qüestió és Sweet November (2001), que protagonitzen Charlize Theron i Keanu Reeves, i m'ha recordat a aquest equip.

La protagonista intenta fer de cada mes una nova i feliç vida, acompanyada d'algú molt especial però que canvia cada 30 dies: en finalitzar el mes, comença de nou. Dóna la casualitat que nosaltres, tot i fer-ho de manera col·lectiva també volem que cada mes sigui genial, el millor possible, inoblidable. Com la noia de la peli.

Resulta que en aquests dies estem immersos en el mes de novembre. Aquest ha començat bé, però encara resten dies, entrenaments i partits per a la seva conclusió, i molta suor, treball i esforç per a completar el nostre Sweet November.

No estem fent les coses malament, però ja fa dies que no acabem un entrenament i sento la necessitat de felicitar-vos per ell. Això vol dir que podem fer les coses millor encara. I ho sabeu.

Pel nostre Sweet November, sisplau, no afluixeu. Jo no ho faré.

CANVI DE XIP

VALLS 1-2 POBLA DE MAFUMET

Gols. 1-0; 1-1: Buba; 1-2: Buba.

La meva sincera enhorabona a l'equip, perquè aquest partit l'any passat no el guanyàvem: alguna cosa ha canviat. Crec que se us ha d'aplaudir a tots, de debó, i ja llegireu el perquè. Hem d'aprendre i millorar coses encara, com per exemple que hem d'entrar amb el xip ficat des del minut 1, i no des del 45.

EL 'BUENO'. Vull començar la crònica aplaudint 6 homes que es van passar gairebé tot el partit asseguts, i un altre que va ser canviat al minut 45. La seva actitut va ser genial (almenys pel que jo vaig veure). Segur que per dins vau estar remugant, insultant. Bé, el que fós, però exteriorment vau callar i vau respectar les meves decisions i el compromís dels companys. Ja sé que aquestes paraules no són un consol, però se us ha de reconèixer i felicitar pel vostre caràcter, ja que encara que no ho creieu us fa millors jugadors i diu molt de la vostra persona.

EL 'FEO'. L'hora del partit. On van jugant a les 15?? Ho haveu vist?!?! De malalts...

EL 'MALO'. El míster, jo ho reconec. El malo de la película, però tot i la mala primera part vaig pensar que aquell equip s'havia guanyat un vot de confiança i era capaç de treure el partit endavant. Tot i pensar que en aquest aspecte no em vaig equivocar, sí que sóc conscient que el detall va ser lleig i que no ho mereixíeu.

EL 'DANDY'. Repeteix, però és que la seva figura va ser molt important. A la mitja part es va ficar les piles, se les va ficar a tothom, va aixecar els ànims i va fer que l'equip sortís amb una altra actitut. I per si això era poc, dues vacunes al porter contrari. Buba.

EL MILLOR. El patiment dels primers 45 minuts. Sí. Encara que sembli el contrari el sofriment de la primera meitat és un aspecte del que en podem treure conclusions positives. Sabem patir, sabem apretar les dents tot i estar amb el marcador en contra, sabem canviar el xip quan les coses van malament i sabem remuntar un partit en un camp difícil.

EL PITJOR. La imatge de la primera part. A nivell de joc i a nivell d'actitut amb els companys. No m'agradaria que tornés a passar. Si algú ha de recriminar alguna cosa, ja estic jo. I penseu que les bronques són perquè teniu un nivell molt alt i sou capaços de fer les coses molt i molt bé.

LA JUGADA CLAU. Curiosament en la jugada clau del partit estava tothom estàtic. De fet, no es va produir ni a sobre la gespa. La jugada clau, per a mi, va ser la mitja part: semibronca inicial recordant que no estàvem sent millors en res, recordatori de que l'equip en sabia més i podíem remuntar però que s'havia de canviar el xip, i la xerrada treient galons de Buba. En aquell quart d'hora vam guanyar el partit: vam sortir amb les piles posades i el gol al minut 5 va fer que ens ho acabéssim de creure.

L'APUNT. Ara fa un any, a la sisena jornada, portàvem 15 punts igual que ara (tot i que amb una derrota) i estàvem empatats a punts amb el primer classificat. Vam passar una mala època i se'ns va complicar la cosa. És cert que donem una altra sensació, però no vull deixar de recordar aquest aspecte per a que veieu que no hem fet res encara i que ens queden la friolera de 19 partits per jugar encara. Espero que currem tots una miqueta més del que ho vam fer la passada setmana per tal de millorar en tots els aspectes.

LA DIFERÈNCIA. Altres equips de la part alta han guanyat, però aquest cap de setmana he pogut veure una cosa que ens diferencia de la resta: unió. Al marge de si jugueu molt, poc o gens, de si l'entrenador fa les coses amb justícia i coherència o sense, som un equip molt unit amb un objectiu comú. En els dos gols que vam marcar (el segon d'ells al minut 86 amb 6 companys a la banqueta que encara no havíen ni escalfat) tot l'equip es va abraçar i la banqueta va saltar fruit d'un esclat joiós. Altres equips han guanyat però ni tan sols s'han aplaudit els gols al banc.

LA DEDICATÒRIA I ELS MEUS MILLORS DESITJOS. Pel David Sànchez, que ha estat operat aquesta setmana. Et desitjo que la recuperació, més que ràpida sigui bona. Molts ànims i paciència, crack.

Bé nois, espero veure-us dimarts. Salut!

FORTES PENDENTS

Arriba una època de pendents fortes. En l'argot ciclista es diria que hem d'escalar diversos ports de muntanya de primera categoria i categoria especial. El primer d'aquests: dissabte a les 15 h.

Davant baixades pronunciades és molt fàcil correr. Coll avall no cal ni esforçar-se perquè la pròpia gravetat t'arrossega. Quan les coses són fàcils és senzill estar units, és corrent transportar el pensament més enllà del que s'està fent en aquell moment.

El que és complicat és correr coll amunt; és el que té mèrit. És també el que fa gran a la gent o als grups. I nosaltres volem ser grans, crec. Per això, davant aquestes fortes pendents que s'acosten hem d'apretar les dents, ajudar-nos a superar-les, treballar durant la setmana per aconseguir-ho, estar més units que mai, donar sentit a tot el que fem i jugar i entrenar amb les idees molt i molt clares.

Vénen partits difícils. Potser els juguen onze tios, o potser els juguen divuit. Fiquem-nos-ho al cap. Per a que les coses surtin bé hem de ser gent als entrenaments, i entrenar com Déu mana per tal de poder enfocar l'escalada amb garanties.

Som-hi Pobla! Molts ànims! I a currar!

BÈSTIES CARRONYERES

Bèsties carronyeres: espero que veient tanta carn en aquesta foto se us hàgin passat les ganes de tastar-la el proper diumenge. Si és així, la meva estratègia per empatxar-me haurà sortit efecte.

Tenim lloc. El xalet de la Mora. Espero que tothom respecti plantes i mobiliari. El lloc és a l'Urbanització de la Mora, 2 o 3 kms abans d'arribar a Altafulla. Quan s'arriba a la rotonda d'entrada a la Mora, s'agafa la sortida que creua les vies i llavors s'agafa el segon carrer a ma esquerra (només creuar el pont ja hi ha el primer carrer a l'esquerra, per tant s'ha d'agafar el següent). Llavors és fàcil: gir a la dreta, gir a l'esquerra i segona entrada a l'esquerra.

Tenim hora. A les 12 s'obriran les portes de la Vila de la Carn.

Tenim carn i beguda. Amb els diners recollits, el Vila s'encarregarà de, dissabte al matí, comprar tota la carn i tota la beguda que es pugui.

Falta aliment. Establirem grups per tal que porteu allioli, pa de pagès, tomàquets i patates.

Falten idees. Necessitem idees per a jugar, per a competir. Hi ha tele al xalet, per la qual cosa podeu porter aparells que hi vàgin connectats.

Falta una reixa per fer la carn. Al xalet n'hi ha una, però intentarem barbacoejar en dos punts diferents del xalet.

Si a algú se li acut alguna cosa més, que la comenti el més aviat millor. Pot ser que se'm passi alguna cosa per alt. Això sí, diumenge quan us desperteu, torneu a mirar la foto d'aquesta entrada del bloc, a veure si perdeu les ganes de menjar.

UNA DE CARNS

PLA S. MARIA 1-4 POBLA DE MAFUMET

Gols. 0-1: Buba; 0-2: David Nogués; 1-2; 1-3: Gerard; 1-4: Buba.

Partit trampa superat. Tot i no fer el millor partit de la temporada, vam tornar a casa amb els 3 puntets a la saca. L’aspecte positiu de guanyar, a part del que suposa aconseguir una victòria, és que sempre hi ha algun equip que ho passa malament, i més aquest any que la lliga està força igualada.

Encara no hem fet res. Ja ho sé, sóc el vostre malson, sempre repeteixo el mateix, però… ep! que hem jugat contra un equip que encara no ha puntuat… Ens queden partits molt més durs dels que hem disputat fins ara.

EL ‘BUENO’. En un partit en el qual ningú ha destacat, aquest premi és per a Buba pel fet que ha marcat 2 gols.

EL ‘FEO’. Com no, el gol encaixat. Setmana rere setmana, som nosaltres els que li donem carn al llop. Ens han marcat un gol des de mig camp perquè hem deixat botar la pilota, ningú l’ha atacat. Si anem a per ella, haguéssim rebutjat la pilota abans que botés i el marcador local hagués quedat a zero. No us molesta encaixar aquests gols?

EL ‘MALO’. La segona part. Hem reduït el joc per bandes, hem perdut el control total del partit que teniem a la primera meitat, no hem posat més agressivitat (com s’ha demanat al vestuari), el Pla ha arribat força més a la nostra àrea, ens han marcat, no hem controlat bots, etc. Amb el 1-2 se m’ha posat la carn de gallina.

EL ‘DANDY’. Xavi Espí. La regularitat per bandera. Inclús en atac ha fet un pal després d’un llançament de falta.

EL MILLOR. El triomf. Aquest és l’objectiu de cada setmana oi? Doncs enhorabona a tots. A més, sembla que hi ha equips que no volen ficar la carn al forn.

EL PITJOR. El partit ha anat tal i com ha anat la setmana. Espero que els que no esteu encara convençuts us aneu prenent en serio les meves paraules. Si entrenem bé, els partits surten bé; si no entrenem bé, la cosa va com va. I les culpes són per a tots: des de mi per decidir que no s’entrenava dimarts i montar un partit enfront el cadet divendres, a vosaltres per l’actitut dels entrenaments de dijous i d’ahir. Aprenem-ne.

ACTITUT. No em refereixo a l’actitut al camp, tot i que podríem parlar de gent que baixa el cap, de gent que aixeca els braços, de gent que s’atura tot i que l’àrbitre no xiuli. L’actitut de la que parlo és una altra. No sé ben bé que ha passat però hi ha hagut jugadors que en no veure’s a l’onze han estat cap-cots a la banqueta i quan han entrat a jugar han participat amb molta irregularitat. Això l'únic que fa és convertir-vos en carn de canó per a properes convocatòries. Fem una mica d’autocrítica, senyors.

AQUESTA SETMANA. Dimarts farem una sessió lúdico-competitiva, ja que crec que és un bon moment per a fer-la. Dijous i divendres apretarem i començarem a preparar el proper partit de lliga. Espero que aquells que heu acabat amb els genolls en carn viva estigueu a tope dimarts. M'agradaria que aquesta setmana tornéssim a superar la vintena de jugadors a cada entrenament: és molt important per al grup.

DIUMENGE. Hi ha carnada. Durant aquesta setmana s’han de portar 5 euros per a que es pugui comprar el menjar. Ja confirmarem més endavant el lloc i l’hora.