De valents que es deixen els ous per aconseguir el seu objectiu no n'està massa plena la història. De fet, persisteix la sensació que les proeses s'assoleixen pràcticament soles, que cauen del cel. Molts de vosaltres sou estudiants, i de vegades no us prepareu el suficient un examen i encara penseu que aprovareu... De què?
*
Miguel Ángel Perera lluïa un tratge un pèl estrafolari, de color vermell i daurat. La jaqueta li venia curta, i els pantalons els portava a l'altura del melic. Caminava sobre unes sabatetes negres, que feien ressaltar el color rosa dels mitjons. A les mans, un llençol. Miguel Ángel Perera és turé (no Touré, sinó torero).
*
En el millor escenari possible, davant un grapat de milers de persones, es presentava una tarda d'aquelles en que Perera podia fer història, una tarda amb 5 'morlacos' per a ell sol. Plaça de braus de Las Ventas, a Madrid. Aquest home, va fer la feina de la seva vida... a base d'ous. En concret dos, ben ficats i recol·locats.
*
El primer brau, torejat amb destresa. El segon, va dibuixar l'inici de la històrica vesprada. Quan Perera va entrar a matar-lo, l'animal el va caçar i li va arrancar la bossa testicular. La imatge és lletja, però va ser així: li va quedar penjant. Com si no hagués passat res (jo estaria plorant, pensant en el suicidi, a punt de tirar-me al toro novament per a que acabés amb mi), es va tapar amb una tovallola i va caminar cap a l'enfermeria. La 'corrida' es va aturar durant mitja hora. Perera va tornar a aparèixer.
*
El tercer, amb l'escrot recent cosit, va ser el seu primer èxit de la tarda: una orella. En el quart, una altra orella. Recordo: una cornamenta acabava de perforar-li els collons. I en el cinquè, després de que el toro el pillés dues vegades més, en va aconseguir una altra.
*
Potser aquest home no donarà al món cap nen ni cap nena. Podria ser que al ficar-li els ous a lloc i cosir-li s'adonessin que el dret estava a l'esquerra i l'esquerra estava a la dreta (i això en el cas que no es quedés algun dels dos a l'arena tirat!). En fi, que a lo millor aquest home ha deixat de ser un home. Però el que quedarà és el valor, el dolor, el sacrifici, i el fet de dir "sóc aquí i avui la glòria no me la treu ningú".
*
Dissabte fotem-li un parell. Som-hi Pobla!
5 comentaris:
Angel kom per no variar ets unik escribin textos
podries escriure un llibre i tot!
pero tens tota la rao
pero guañar sa de ficar un esforç i sa de ficar coratge, i km tu dius un parell d'ous
si señor mol bon text per una mol bona idea
magradaria k em fecis saber kuan jugueu a casa i eel orari per anari!
gracies
cuidat
adew
Bueno Angel! Es la perimera vegada q comento al teu blog, i la vritat és q tu curres molt.
Aquest any crec q arribarem a la gloria fican-t'hi "un par de ous", i si arribem sera tot gracies a tu( per tots els entrenos i el teu esforç de fer un bon equip).
Bueno pobla q arriba l'hora de ficar-l'hi un par de ous al partit de dissabte i haurem de estar tots molt motivats per treure una de les primeres victroria de l'any, aixi q a tope i q visqui la pobla!!!!!!!!!!!!
Pues nada a animarse comentandoo! Y a empezar con PIE DERECHO esta temporada y a por todas! A defender como nunca nuestra porteria y que los contrarios nos tengan pánico cuando cojamos la pelota.
Ánimo Pobla!
PD: Ole los huevos de los toros que le metieron la cornada al escuerzo del torero.
mister!!!!!!!!!
k izeee!!!!
la foto ya abla por si solo!!
lo uniko k falta a este ekipo es... HUEVOSSS!!1
I ESTE AÑO!!! temos d sobras!! (supongo o n pobla?
ns bemos mañan xao k vaia ien muaaaa!!1
pd: n me agas korrer muxo mañan mister!! i espero..jugar pronto jajaxD :P
MaNu* #8
Manu, ¿en qué idioma escribes tío?
Mañana conos mágicos XD
Publica un comentari a l'entrada